De LovesGazpacho a les Índies

Fa cosa d’un any vaig obrir aquesta nova web, ivan.lovesgazpacho.net. Havia començat l’itinerari indià i el meu antic lloc web no donava per a la interacció que m’esperava amb els indians i la resta d’itinerants, que en aquell moment eren uns quants. Un temps abans havia decidit abandonar el meu treball (uan mor taim) perquè no compartia els valors que realment el movien, i sentia la necessitat d’explicar‐me el núvol de motius que m’havien portat a una carrera atípica de cooperativista i partidari del programari lliure que dóna l’esquena a dos treballs que serien el somni de qualsevol mare ;) , quan tot el meu entorn més proper semblava moure’s en altres direccions més convencionals. La reflexió em demanava partir de fets personals, senzills, tangibles, quasi axiomàtics (com que m’encanta el gaspatxo, motiu d’aquesta web) però, com començar‐la?

Justament feia uns mesos m’havia trobat per casualitat els indians debatent un dels temes (els àlbums de cromos) que en aquell moment em tenien mosca. Vaig veure que també debatien sobre democràcia econòmica (la cooperativa va ser l’únic treball que no vaig abandonar) i així acabí coneixent‐los en persona, gent molt agradable i amb una conversa molt enriquidora. Sorprenentment, debatien més temes que també coincidien amb les meues preocupacions: la influència de la tecnologia en la societat, el programari lliure, la propietat inteŀlectual, els nacionalismes, les ingerències dels estats a la societat i al mercat global

Però els indians no només debatien, sinó que estaven construint alguna cosa que alguns veurien com a una empresa més, però que implicava guanyar‐se la vida aplicant directament els resultats d’aquests debats. Fart d’anar remugant a remolc de l’agenda pública i els seus desgavells, disposat a prendre una actitud positiva i constructiva, vaig decidir integrar‐me a la comunitat indiana, cosa que va coincidir amb el llançament de l’itinerari indià, destinat a fer reviure als participants els debats que havien portat els indians on es trobaven… i en companyia, al millor estil de l’aprenentatge coŀlaboratiu propi dels hackers.

Veient l’aparent grau de coincidència entre les nostres postures, l’itinerari resultava també una forma perfecta de reflexionar sobre elles. Per això molts dels meus articles de l’itinerari són així d’expositius, perquè a sovint m’estic explicant a mi mateix la història, provant de desembolicar i planxar el maremàgnum de conceptes que sorgeixen a casa pas. I he d’admetre que els meus articles (per molt que m’han costat) no solen ser massa excitants, iŀluminats, evocadors o profunds… però els indians tampoc exigeixen genis, i això demostra una manca de supèrbia que és part de la seua forma de ser.

L’itinerari s’allargà molt més del que desitjava degut en part a la meua falta de pràctica amb l’escriptura i amb la reflexió (cosa que no ensenyen a l’escola), i vaig arribar a perdre la sincronia amb la majoria dels itinerants. Tanmateix, vaig poder aprofundir en els conceptes que m’inquietaven, però també en altres de nous: topologies de xarxa, lògica de l’abundància, pluriarquia, nivells de compromís, identitat, comunitats reals i imaginàries, capitalisme vinent

Conceptes tots que contribueixen a conformar una narració coherent, la visió indiana del món. Una visió que els indians apliquen a la seua vida i al seu treball, facetes que es desdibuixen sota l’ètica hacker, fonament de l’ethos indià que els mou, on la persona deixa de ser una peça reemplaçable i troba les motivacions que li permeten dedicar‐se amb passió al que realment li agrada.

S’acaba l’itinerari i comença un de nou. És l’hora de trencar el test!