Sagunt destruïda!

Aquest matí hem estat retirant del Teatre romà els elements de l’escenografia de La destrucción de Sagunto. Han estat uns mesos on Passió per Sagunt i la resta de coŀlaboradors hem passat de la incertesa de treballar sense saber si tindríem finançament, permisos i director, a la determinació de tirar endavant contra el rellotge un projecte que ha esdevingut encara més ambiciós que el de l’any anterior.

Malgrat que tothom ha currat de lo lindo, vull destacar la feina del director, Panxo Barrera. He de reconéixer que durant un temps em preocupà com Panxo semblava dedicar molta més atenció a la ubicació i moviments dels actors a l’escenari que a la seua interpretació. Perquè estava clar des del principi que Panxo ja tenia tots els detalls de l’obra al cap (incloent músiques addicionals, efectes sonors i altres afegitons de collita pròpia), i això es notava en la precisió de les seues instruccions.

Però no menys sorprenent m’ha resultat vore com Panxo ha sabut donar‐nos eixes instruccions amb una infinita paciència, tacte i humilitat que se’m fan quasi increïbles donades les dimensions humanes i tècniques del projecte. Amb la mateixa subtilesa se les ha apanyat per a ocupar‐se també dels aspectes interpretatius que tant em feien patir, i puc dir que al final he notat millores interpretatives importants en molts de nosaltres. En general, Panxo ha sabut exigir a tothom, des de les primeres figures fins els extres, més del que molts s’esperaven o es creien capaços de donar, i pense que el superar‐se i sentir‐se important ha fet molt en favor de la implicació de tothom en l’obra. Ha estat un autèntic plaer, Panxo!

Certament, aquesta implicació i iŀlusió s’ha notat i ha tingut com a resultat tres representacions in crescendo imparable on els participants ho hem donat tot i hem gaudit moltíssim, com també ha gaudit el públic que omplia el Teatre dia rere dia i es desfeia en aplaudiments i felicitacions en acabant.

Per a tots els companys amb qui he compartit aquesta enorme i gratificant experiència: ha sigut fantàstic treballar, aprendre i gaudir amb vosaltres, i espere vore‐vos en futures representacions. Una abraçada ben gran!

Una pena no haber podido ir

Una pena no haber podido ir al final, porque seguro que os quedó de lo más guapa la obra.

Un abrazo, Iván.

Deuvedé

Pues, modestia a parte, creo que quedó chulísima (algunos fallos técnicos y lapsus también se colaron, pero es al fin una obra en vivo). Creo que la obra se grabó, a ver si consigo el deuvedé un día de estos y te lo paso para que veas el show.