Un any de formació actoral

S’acabà el meu primer curs de formació actoral a l’Escola Municipal de Teatre de Sagunt, que començà el passat setembre i rematàrem fa un mes tota amb una setmana dedicada a posar en pràctica tot el que vam aprendre mitjançant una match d’improvisació (sense puntuacions, això sí :D). Ismael ens demanà que li passàrem un resum del que havia sigut per a nosaltres el curs i, tot i que un poc tard, ací està el meu. He decidit publicar‐lo per a que, si algú dels lectors del blog està interessat en el teatre i l’actuació, tinga un exemple del que pot arribar a experimentar algú que comença, i s’anime així a fer el salt a iniciar la formació específica. Anem allà.

He de començar dient que aquest curs ha sigut per a mi un descobriment continu, una forma d’enfocar el treball corporal i mental molt diferent a res que haguera fet fins el moment, sobretot tenint en compte que vinc d’una educació molt estàndard i molt tècnica. Pràcticament amb totes les classes se m’obrien una multitud de camins a recórrer i, el que és millor, la forma de portar‐les d’Ismael (obert i pacient) i les experiències de classe pròpies i dels companys (sou tots genials, rellaneros!), m’han fet vore que amb esforç i pràctica és possible recórrer tots eixos camins per impossibles que semblen al principi. La incredulitat es torna desafiament i la sensació de que els camins s’ajunten i s’obri tot un terreny a explorar és certament vertiginosa.

Anant a punts concrets, un dels meus descobriments més clars és que si tu no ho creus, ells tampoc ho creuran. Sona quasi a tòpic però és increïble com facilita el treball i com es percep a l’exterior. El que ocorre a l’escenari ha de ser vertader per a mi (ací l’actuació és diametralment oposada a la mentida), i això exigeix un treball d’eliminació de la inteŀlectualitat i alteració de la percepció que certament ha sigut el més dur per a mi, diria que quasi independentment del grau de concentració, i que requerirà molt més treball per la meua banda.

Un camp on crec que he avançat molt és en el control de la veu. Jo que sempre he tingut una veu forta però fosca i una pronúncia poc inteŀligible m’he trobat llegint texts amb bona claredat i cantant durant temps cançons amb tandes de notes que abans considerava inabastables (i he descobert que m’encanta, espereu com a mínim lectures de text per a l’any vinent ;) ). No és tan difícil soltar‐se i senta meravellosament, i si la veu i el llenguatge parlat són fites i eines fonamentals de l’espècie humana, per què no ensenyen a aprofitar‐les bé a les escoles?

La facilitat amb la veu em sembla un cas concret de la capacitat de donar‐se llibertat a un mateix, cosa que també he descobert segons avançava el curs i molt especialment quan començàrem amb les improvisacions. Llevar‐se de damunt les pors i deixar d’estar pendent del judici propi i extern fa que tot isca d’un mateix amb molta més naturalitat. He trobat que açò se’m fa particularment més difícil quan més són els requeriments, un altre punt a treballar especialment de cara a construir personatges i papers complets.

Finalment, quelcom que he observat (a les classes i a fora, gràcies a elles) és la bellesa de la senzillesa, de la netedat en l’actuació, de l’eliminació dels elements superflus deixant els mínims per a transmetre una intenció. Per experiència amb els sistemes informàtics, és xocant com l’elegància pot aplicar‐se a camps tan diferents, i com d’endimoniadament complexa és d’aconseguir en ambdós. Jo tinc tendència a menejar‐me molt i a gesticular exageradament (ja hi ha qui m’ha comparat amb Jim Carrey :P ), i creeu‐me que una cosa tan gravada és difícil de controlar…

En resum, aquests són els aspectes que m’agradaria especialment treballar i millorar en el futur:

  • Eliminar la inteŀlectualitat en la preparació i l’actuació, ser conscient de quan apareix i corregir‐ho.
  • Millorar la concentració i la immersió en els exercicis, especialment en la ubicació de centres d’energia.
  • Millorar l’entonació i la riquesa de matisos en la pronúncia (no tot és potència i claredat!), així com la respiració.
  • Detectar i trencar els bloquejos donant eixida a la percepció i limitant la inteŀlectualitat.
  • Aprendre a entrar en un personatge complex sense perdre llibertat i naturalitat. Açò és clarament terreny de cursos més avançats.
  • Major netedat, senzillesa i intencionalitat expressiva, control dels gests menuts facials i corporals.
  • Millora de la postura, l’eix i l’equilibri per a millorar la presència estàtica i dinàmica.

Però sobretot, continuar obert a trobar i explorar els nous camins que es vagen obrint durant el procés, amb ànim de treballar i la convicció de que així es poden recórrer i que val mot la pena. Espere tenir l’oportunitat de fer‐ho, si no a curt termini, tan aviat com siga possible. Entretant, infinites gràcies a Ismael i els rellaneros, espere que continueu tan fantàstics i que el curs vinent siga almenys tan gran com aquest!