Dosi de xarxes socials distribuïdes

L’altre dia vaig llegir a Barrapunto una notícia sobre un nou projecte de programari per a construir xarxes socials distribuïdes (XSD, però estigueu tranquils, que no vos vaig a soltar una altra rajola ratllant com la de l’altre dia ;) ). Es tracta de l’anunci del llançament de Diaspora, un projecte portat per quatre universitaris prou joves que han aconseguit recollir més de 10.000 $ en donatius per a dedicar‐se durant l’estiu a desenvolupar una plataforma de programari lliure per a crear XSD on cada usuari puga tindre el seu propi node (servidor) que es connecte directament als de la resta.

Encara que al vídeo de l’anunci no ho semble massa, hi ha una entrevista on demostren que tenen coneixements més que suficients i, sobretot, les idees molt clares. No sé com s’apanyaran per a fer algunes decisions amigables a l’usuari d’anar a peu (per exemple, l’ús de GnuPG), però volen facilitar tot el possible a migració de dades d’altres xarxes socials i fins i tot tenen pensat muntar un servei de pagament similar a WordPress.com per a qui no vulga embrutar‐se les mans.

Tenint en compte que han despertat expectatives suficients com per a recollir els 10.000 $ en només dotze dies (fins a la gorra estarien els donants dels àlbums de cromos), no m’estranyaria que el projecte tinguera cert èxit en ser llançat. Ja vorem (com diuen els cecs) quan aplegue el termini que s’han posat: setembre de 2010.

Tafanejant per les pàgines de l’anunci i de Diaspora he conegut algunes altres solucions lliures i completes (és a dir, no són només un protocol o una especificació) per a XSD que també tenen molt bona pinta.

Comencem per Peerscape, una aproximació diferent a la XSD implementada com a extensió del navegador Firefox que manté els recursos de cada usuari al seu propi ordinador, junt amb rèpliques dels recursos dels seus contactes. Peerscape no empra servidors més enllà d’una xarxa descentralitzada (no distribuïda perquè cada xarxa depén d’un sol domini de DNS) de servidors índex de propòsit general que permet localitzar els nodes que allotgen un recurs. Podríem dir que Peerscape és el Bittorrent de les xarxes socials.

OneSocialWeb també pren una aproximació original: aprofitar els aspectes de xarxa social (identificador, perfil, contactes) que ja ofereix la infraestructura de missatgeria instantània federada XMPP (Jabber, Google Talk…) per a afegir‐li les funcions socials que manquen (activitats, coŀlaboració, notificació, control fi d’accés…) fent servir les solucions estàndard existents per a cadascuna d’elles. El vídeo del client web m’ha recordat prou el Google Wave —que també es basa en XMPP.

Finalment tenim DiSo (via Manuel), que també construeix una XSD sobre un sistema existent, en aquest cas els de publicació web (com WordPress o Drupal). DiSo augmenta xarxes distribuïdes com la blogosfera amb funcions socials, fent servir extensions que implementen solucions estàndard. És a dir, la realització seriosa de la meua ratllada de l’altre dia :) .

A falta de vore com ix Diaspora (que encara no està començat), no ens podem queixar de que no hi haja alternatives per a tots els gustos: Peerscape (experimental però en aparença completament funcional) podria atreure els usuaris més esporàdics que no volgueren complicacions per a relacionar‐se amb els seus amics, DiSo (que ja té alguna cosa escrita) resultaria interessant per als bloguers i OneSocialWeb (que disposa d’una implementació mínima) seria una addició interessant per als proveïdors de missatgeria instantània.

No es pot negar que la cosa pinta interessant…