Els autors de Peopleware es pregunten com el telèfon ha pogut sobreviure en les oficines pràcticament intacte amb un mecanisme d’avís i ús que pot rebentar qualsevol reunió en persona. Se m’ocorre que amb una centraleta Asterisk interna connectada a un servei de missatgeria Jabber/XMPP propi, els treballadors d’una empresa podrien indicar als qui telefonen, mitjançant el seu estat (llegit amb Festival), quan es troben ocupats o absents i per quin motiu, sense que la maleïda campaneta arribara a sonar. I tot amb programari lliure.
- Librem 5: a security and privacy focused GNU/Linux smartphone
- En la nueva ofensiva contra la neutralidad de la red, cada euro que gastas apoya algo, ¿sabes bien qué estás apoyando?
- No, el problema de los contadores eléctricos inteligentes no es la radiación que emiten
- Economía colaborativa, tener la audacia de vender lo que ningún otro hombre ha vendido antes
- SAX 2017, els dies 26 i 27 d'agost a Valls
A mi el que em sorprèn és que
A mi el que em sorprèn és que portem a la butxaca uns telèfons que són petits ordinadors i a les cases s'hi han quedat uns trastos estúpids. Qualsevol mòbil li dóna mil voltes a un telèfon fix.
Telèfons a l’«Inferno»
Sí, és una cosa curiosa… Potser perquè a casa tothom té ordinador, agenda, calendari, etc. i en eixir al carrer a sovint només portes el mòbil, les claus i la cartera.
La cosa més canyera que mai he vist en telèfons fixos era un estrany telèfon francés amb una pantalla d’unes 5 polzades i teclat alfanumèric que corria sota Inferno (li havien instaŀlat Linux… sacrilegi!)