MostraRevisions

La preservació del brau: una faŀlàcia i una alternativa

Aquest matí he escoltat a la ràdio per enèsima volta (hui de boca de Fernando Sánchez Dragó, per qui no tinc especials manies) la cançoneta esgrimida per molts aficionats de que si s’acabaren les corregudes de bous l’espècie acabaria per desaparéixer per no ser‐nos de cap utilitat (el bou, no l’aficionat). Açò és una faŀlàcia non sequitur de llibre: només seria veritat si les corregudes foren l’única forma de mantenir l’espècie. I no ho són: per exemple, mantenim els linxs ibèrics (que, com els burros —citats també per l’escriptor— i molts altres, no són d’especial utilitat econòmica) a espais protegits i no per això gaudim torturant‐los. Si només una fracció dels aficionats taurins que branden aquest argument aportaren només una part dels diners que es gasten en assistir a corregudes directament als ramaders per a la preservació del bou, molt probablement l’espècie es mantindria sense problemes. Ara, si no els preocupa tant la pervivència del bou com l’espectacle de tortura i agonia lenta, o l’acumulació de fortuna dels mitjancers de la mort que són els toreros i altres personatges de la seua esfera, que ho diguen a les clares.