RPWL, Unicornios… i Pendragon

Aquest diumenge vaig assistir al concert de RPWL a la sala Ritmo & Compás de Madrid. Camisetes de Pink Floyd, Genesis, Rush i Dream Theater per totes bandes… la cosa pintava bé!

Abans dels alemanys actuà Thay Khay, un altre grup que sonava molt bé, amb molta presència del teclat i acompanyat per unes animacions xulíssimes del seu primer vídeo-clip, i que van agradar molt als assistents. Ens en regalaren un CD a l’entrada, i serà qüestió d’escoltar‐se’l bé. :)

Al cap d’una estona isqué finalment la gent d’RPWL, amb el Yogi Lang acompanyat d’un faristol amb llumeneta i tot. L’espectacle incloïa projeccions per a cada cançó que estaven genials, algunes eren com xicotets vídeo‐clips. En la part musical, interpretacions poderosíssimes de totes les cançons, i sorpreses com una versió de This is Not a Prog Song amb empelts de Rockin' All Over the World, un homenatge a Rick Wright amb una cançó de Pink Floyd que confese no conéixer (Biding My Time), i la sorpresa de la nit, una interpretació esplèndida de In the Court of the Crimson King que posà a tot el món amb els braços en alt. A banda, el Yogi estigué molt parlador, enganxant temàticament una cançó amb la següent i no parava de jugar amb el tio del baix, i és que s’ho estaven passant pipa tant a dalt com a baix de l'escenari.

A banda d’això, i no menys important, vaig tenir el plaer de conéixer la gent del portal Esquizofrenia i els amics del programa Los recuerdos del unicornio, que estaven encantats de que algú de tan lluny s’haguera acostat al concert, què simpàtics! Realment és a ells a qui he d’agrair que em donaren a conéixer grups tan grans com RPWL o Pendragon, i que tinguen els collons de fer cada setmana un programa dedicat al rock progressiu i simfònic, amb l’escàs suport que té a aquest país.

En acabar el concert sonava Paintbox de fons com la glòria. Ens veem al concert de Pendragon!

Actualització

Podeu trobar una crònica del concert a Esquizofrenia.

Pingback

[...] que l’anterior concert d’RPWL, aquest estava organitzat per la gent de Los recuerdos del unicornio, i també tingué lloc a la [...]

Ei Vilata! Havia perdut la

Ei Vilata!
Havia perdut la pista del teu blog!
t'afegisc a la llista de feeds, pareix que per fi t'has posat RSS... No tindre movil fins a ben entrat el 2000 encara ho entenc perque existeix el skype, pero no ficar-se en la web 2.0 era massa fort jeje. Per cert, quin usuari tenies al lastfm? Jo per fi el gaste de normal, integrat amb el amarok.
De música jo sent més pop pero no estaria de més fer una incursió en el rock progressiu...
Au, ens llegim!